FATTI C1IF, APPARECCHIARONO LE PRIME MANIFESTAZIONI, ECC. 05
nomine Sordellus, nobilis et prudens miles, et, ut, aliqui volunt (1), eurialis, tempore Eccelini de Romano, de quo audivi, non tamen affinilo, satis jooosum novuni, quod breviter est talis forma\ Habebat. Eeciriuus quandam sororem suam valde ve-neream, de qua flt longus sermo Paradisi cap. nono, qua> accensa amore Sordelli ordinavit caute, quod ille intraret ad eam tempore noctis per unum liostiolum po-sterius juxta coquinam palatii in Civitate Verona», et quia in strata erat turpe volu-tabruni porcoruni, sive pocia brodioruin, ita ut locus nullo modo videretur suspectus, faciebat se portari per quendam servum suum nsque ad liostiolum, ubi Cunitia parata recipiebat eum. Eccirinus autem lioc scito, uno sero subornatus sub specie servi, trasportavit Sordellum, deinde reportavit, quo facto manilestavit se Sordello, et dixit: sufficit, de cetero abstineas accedere ad opus tam sordidum per locum tain sordidum. Sordellus terrefactus suppliciter petivit veniam, promittens numquam amplius redire ad sordem; tamen Cuuicia maledicta retraxit eum in primum fallum; quare. ipse tiinens Eccirinum formidatissimum hominem sui temporis recessit ab eo, quem Eccirinus, ut quidam ferunt, fecit postea trucidari.
Un altro commentatore di Dante antichissimo, Jacopo della Lana, laconicamente scrive: « Uno Sordello che fu da Marno a, e fu uomo di corte e dicitore in lingua provenzale. »
Ed in lingua provenzale abbiamo pure due antichi ricordi di esso Sordello, uno dei quali pubblicò il Perticari (2), l'altro il Raynouard (3).
« Sordels fo de Mantuana d'un Castel che a noni Got; gentil cat.tanis: fo avi-nent om de la persona, e grands amaires. Ma inoult fo el truant e fals vas dopnas e vas les barons ab cui el estava. Et entendet se en Madonna Conissa sor de ser Àicelin e de ser Alberic da Romans, eh' era moiller del cont de saint Bonifaci. E per volontat de tniser Aicellin el emblet Madompna Conissa, e menetla via. Pauc apres et el se n'annet en Cenedes, ad un Castel de quels d'Estrus, da ser Enric, e da ser Guillem, ed En Valpertin eh' eran mout sii amie. Et esposet una soa soror celadament ch'avia nom Ota. Yenesen puois a Trevis. E quand aquel d'Estrus lo sap, si li volia offendre de la persona. E il amie del cont de saint Bonifaci eissament. Don el estava armatz sus en la casa de miser Aicelin. Quand el annava per la terra, el cavalgava en bon destrier ab granda compagnia de cavalier. Per paor d'aicels ch'il volian offendre, el se partit et anetsen en Proensa: et estet ab lo conte de Proensa e i'amet una gent dompna e bella; et apellavala en sos cantars ch'el fazia per lei dolza enemia. Per la cai dompna el fetz mantas bonas ohansos. »
« Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d'un paubre cavallier que avia noni sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet coni los bons homes de cort, et apres tot so qu'el pot; e fes coblas è sirventes. E vene s'en a la cort del comte de San Bonifaci, e '1 coms l'onret molt; et eiiamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avene si que '1 coms etstet mal com los fraires d'ella, e si s'estranjet d'ella. È sier Jcellis e sier Albrics, li fraire d'ella, si la feirent en volar al comte a sierSordel; e s'en vene estar com lor en gran benanansa. E pois s'en anet en Proensa, ou il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la cointessa, que li deron un bon Castel e moiller gentil. »
Noi abbiamo qui quattro testimonianze antichissime, le quali tutte concordano in questo, che Sordello rapisse alla casa del marito Cunizza, e ne divenisse l'amante.
(1) Il Tiraboschi riferisce questo ut aliqui volunt all'essere vissuto Sordello ai tempi d« Ezzellino, e ne inferisce che già fin d'allora cominciàvansi ad avere incerte notizie di lui. Ma nei testi di Benvenuto ut aliqui volunt sembra riferirsi solamente a Curialis.
(2) Difesa di Dante, cap. XXI.
(3) Choir, V, 114.
cartoli. Lette,attira Italiana. y