FATTI C1IF, APPARECCHIARONO LE PRIME MANIFESTAZIONI, ECC. 71
Que l'autreia c'alatutz e inespres Totz lor all'ars pels Venecians es; E l'ucliaizos, qu'en pauz'en lur conten, Non pot donar contra '1 inai guarimen.
Car hom non deu de ren esser blasmatz,
Si '1 fai co i s taing, n'es dreg que mal l'en chaia,
Doncs pueis tant gen gerreian ses guidatz,
No m par qu'en re lur descortz nogut n'aia;
C'anc al jostar no fo nuilh temps que res
Mas arditz cors failliment lor lezes,
Car il foron totas vez mais de gen
Gent acesmat e per un dos soven.
E l'auch retrair qu'il tengron afrenatz Venecians, ja qu'era lor mescliaia, Mas cum ancse fon lur poders doptatz Pels Genoes, no s membre no il desplaia, Qu'un de lor naus mena uns sols tres pres, Mas escondir pogra meills per un tres, C'anc non preiron Venecian conten Non aguesson lauzor al feninien.
Mas s'el volgues semblar enrazonatz, Non degra pas dir razon tant savaia, Ni que trei flac valgron trenta prezatz; Pero dels tres no m par respos s'eschaia, Don ieu m'enpas e die so qu'es pales, Que quant es meills als Venecians pres, Adoncs reignon plus cortes d'avinen, E no s'en van en re desconoissen.
Oimais mi par que ben sia quitatz D'aisso qu'a dicli, e, s'el no s'en apaia, De Venecians, queira 'ls lor faitz honratz E 'ls gran conquistz faitz ab valor veraia; E cum eran vencutz los Genoes, Et en anta l'emperador grec mes, E jutgara pueis s'ill valon nien, Qu'ieu non ai plus de respondre talen.
Valens domna, qu'en cel pais regnatz, Per cui plaidei, pros e plazens e gaia, Merce vos clam, qu'a mi valer deiatz Que tot quant auch ni vei lo cor m'esmaia, E sui tant fort de vostr'amor empres Que, si no vei vostre gai cors cortes, Viare non puesc, so sapchatz veramen, C'ab lo respeig que ieu n'ai muer viven.
Venecian, qui ditz que il Genoes Vos an faitz dan ni us an en dolor mes, Vostr'onrat prez non sap ni '1 dan core» Que lor avez fait d'aver e de gen.