J()8 CAPITOLO SECONDO.
gli si drizzò, non con motti leggieri, ma con un cantare di maestria in sì care rime, che malo ponnosì recare in nostro piano volgare di sì, e sì gli disse in suo volgare d'oco:
Amics En Ferrari Del prò Marques d'Est van Man dizen qu' a sen fi, E poders 1' espan tan Quan als de sei vezi, De jovent estan gran E pauc ab cap adi, Si que nulhs n' y an dan.
Don soi say vengutz nutz D' aiso qu' eu non o say, Mas si en el vertutz lutz. Mon pretz trobaray, E despueis tengutz mutz Per re no seray may, Et, en locs, degutz, cutz D'el e nosa e tric partray.
Quals qu'esteya G-es no creya
Qu'ieu no y meta '1 cor mor :
Ni 'm desleva, Ab so qu' ancs veya Que non aya de for lor:
Qar autreya Crei q' oin deya Far plus qe trezor d' or.
Om sopleya, Apres qe s' pleya, Sol can avols a cor for.
A cui maestro Ferrari cosi improvvisando rispose:
Amics 'N Ouillem Raimon, Pueis say us entrest mest, Teu d' un pes q' es preon Tantost malengrest rest, Des que, pujan a mon, Mon sen sus el test Men dreig, e us respon Que prò a conquest d'Est
Lo Marques d'amics ries, E sos grans poders ders Ten sos enemics trics Bas, e sos gens sabers Es dels plus antics brics: Conors e valers vers (Dont es nostr abrics pics) No ilh tol sos avers.
Quar gent dona Qan sayzona, Co se taign a Baro prò,